PROTOCOL DE COPHENAGUE

La Conferència del Canvi Climàtic es va realitzar del 7 al 18 de desembre de 2009. Van participar 192 països. S’ha fet 12 anys després de l’aprovació del protocol de Kyoto que finalitza al 2012.

Tenia com a objectiu reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que estan provocant l’escalfament global. Els científics del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de la ONU demanaven a les nacions industrialitzades (EE.UU., Unió Europea, Japó, Canadà i altres com Argentina) i els països emergents (Xina, India, Brasil, Sudàfrica) reduir l’emissió de gasos entre un 25 i un 40% al 2020 i un 50% al 2050 (respecte 1990) per evitar una pujada de 2ºC respecte la temperatura preindustrial.

L’acord havia de contemplar una dotació de fons econòmics per a que països en vies de desenvolupament poguessin fer front al canvi climàtic amb plans d’adaptació de la seva economia.

També s’havien d’establir fórmules per evitar la desforestació.

El pacte que es buscava volia incorporar països que no van signar el protocol de Kyoto, com Estats Units i Xina.

Durant la conferència van aparèixer molts desacords:

·        Els països industrialitzats, com la Unió Europea oferien una reducció d’emissió de gasos del 14-18% pel 2020, però Estats Units només oferia un 3%.

·        Els països emergents  com Xina, India, Brasil i Sudàfrica van rebutjar la reducció del 50% pel 2050 per no tenir que canviar les seves pautes de desenvolupament.

·        Estats Units oferia un fons de 100.000 milions de dòlars per any si Xina es comprometia a fer reduccions significatives i acceptava sistemes de verificació. Però Xina no es volia comprometre.

Al no posar-se d’acord es va intentar un pacte a dos velocitats. Per un costat Estats Units, Xina, India, Brasil i altres països emergents anirien més lents. Per un altre costat la resta de països industrialitzats anirien més ràpid. Però la Unió Europea i Japó, no van estar d’acord amb aquesta proposta.

Els països africans es van revelar contra la falta de concreció dels països rics sobre la ajuda financera que havien de rebre els països pobres.

Al final, el Protocol de Copenhage ha sigut un fracàs:

         ·         No hi haurà un tractat que substitueixi el de Kyoto amb efectes

               jurídicament vinculants.

         ·         No s’ha aconseguit un pacte per reduir les emissions globals un

               50% al 2050.

         ·         Només s’han pres acords voluntaris de reducció de emissió deç

               gasos pels països emergents i Estats Units.

         ·         El fons econòmic pels països en vies de desenvolupament només

               serà inicialment de 30.000 milions de dòlars pels anys 2012 i 2013.

Això vol dir que continuaran havent moltes emissions.